A les 21:00 hores en punt, Pillars and Tongues (Chicago, USA) pujaven a dalt l'escenari. L'expectació era màxima, no és d'extranyar tenint en compte la formació: Contabaix, violí i percusions varies amb teclats. Psicodèlia, folk, tribal, misticisme. Evidentment no va agradar a tothom, però tampoc va deixar indiferent a ningú. Potser es varen estalviar algun tema més rítmic que hauria fet que l'audiència s'hi pogués enganxar amb més facilitat. Una proposta molt arriscada amb una rebuda prou bona.
Cap a les 21:45 hores, feien la seva aparició a l'escenari My Name Is Nobody (Nantes, FR) una formació més pop-rock: baix elèctic, bateria, teclats i guitarra i veu. Vincent Dupas, l'ànima de MNIN, es va posar el públic a la butxaca ben aviat amb el seu folk d'arrels ammericanes passat per la chanson que li es pròpia al de Nantes, executat a la perfecció per una banda que es nota que fa temps que l'acompanya. Inoblidable. I em van dir que volen tornar, doncs fins aviat!
1 comentaris:
A les 21:00 hores en punt, Pillars and Tongues (Chicago, USA) pujaven a dalt l'escenari. L'expectació era màxima, no és d'extranyar tenint en compte la formació: Contabaix, violí i percusions varies amb teclats. Psicodèlia, folk, tribal, misticisme. Evidentment no va agradar a tothom, però tampoc va deixar indiferent a ningú. Potser es varen estalviar algun tema més rítmic que hauria fet que l'audiència s'hi pogués enganxar amb més facilitat. Una proposta molt arriscada amb una rebuda prou bona.
Cap a les 21:45 hores, feien la seva aparició a l'escenari My Name Is Nobody (Nantes, FR) una formació més pop-rock: baix elèctic, bateria, teclats i guitarra i veu. Vincent Dupas, l'ànima de MNIN, es va posar el públic a la butxaca ben aviat amb el seu folk d'arrels ammericanes passat per la chanson que li es pròpia al de Nantes, executat a la perfecció per una banda que es nota que fa temps que l'acompanya. Inoblidable. I em van dir que volen tornar, doncs fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada